Taitxi, canals i fruits plens

El taitxi és un moviment continu, ara ens abaixem, ara ens aixequem, ara estirem el braç endavant, ara cap amunt,… A cada moviment fem circular l’energia, la de la terra, la del cel, la nostra en definitiva, que al cap i a la fi són una mateixa. L’energia que ens passa per dins durant tota la nostra vida. I què fem amb ella?

La mà que baixa cap a la terra rep, la que s’avança, dóna. Com un canal en permanent circulació. Però un canal de vida, de materialització. Com els arbres o les plantes que reben l’aigua i els nutrients de la terra, així com la llum i l’oxigen del sol i de l’aire i ho transformen en flors i fruits, per així seguir el seu cicle. Res no es perd i alhora tot es transforma.

Si l’energia passés simplement a través nostre no tindria sentit. Entre la que es rep i la que es dóna hi ha d’haver una transformació, una evolució, un canvi, sinó el fruit resultarà buit. Que el que tenim a dins surti a la llum, o el que és el mateix, concretar, materialitzar, transformar, per tal de que allò que donem alimenti i continuï creixent en altres sers.

I perquè el que donem alimenti, el que rebem també ho ha de fer, hem de permetre que ho faci. “Allarga la mà per rebre…”, el primer que em ve al cap és “sí, és clar, encantada”, però internament no és tan simple. Per rebre de debò cal la disposició de fer-ho, l’acceptació, la humilitat i també l’honor. Sinó, el que rebem ens passa de puntetes per dins. Potser per vergonya o per creure que no ho mereixes, o potser per por, o orgull, o fins i tot menyspreu per qui t’ho ofereix. Llavors, aquest fruit rebut, encara que estigués ple no ens alimenta i no el podem transformar i fer créixer per donar al nostre torn.

Alhora, si el que materialitzes no és el que et surt de dins, el fruit tampoc podrà alimentar perquè no hi serà el teu ser profund, per tant, serà com si fos fals, faltat d’essència. Potser no serà un fruit buit però sí de poc aliment.

 

Posar les idees en acció, concretar; reflexionar sobre el que hem llegit o escoltat i aportar-hi el nostre sentir, transformar; expressar el que et ve sense resistir-t’hi, donar; sentir el goig d’acceptar una ajuda, una ensenyança o unes paraules amables, rebre.

Un cicle constant en un canal obert per dalt i per baix, i sobretot per dins nostre.

 

No comment »